1. |
El fantasma
03:22
|
|||
Hi ha un fantasma a dins de casa meva.
Viu en un racó del passadís.
Fa un soroll concret de matinada i no em deixa dormir.
No l’he vist però sé que és una dóna, una dona d’una certa edat.
I em xiuxiueja coses a l'orella: accidents mortals i crims horripilants.
Al carrer la gent surt amb pancartes.
Es parla d’una gran revolució.
I el President fa una compareixença i diu que és qüestió de temps i que ens en sortirem.
Però el fantasma em diu, fluix a cau d’orella
“No t’esforcis en lluitar. No t’espera cap victòria fins que arribi en dia en el que et moris”
|
||||
2. |
||||
Qui està despert a mitjanit buscant un bar obert a mitjanit entre setmana per fer una canya abans de tornar a casa sol?
Que em truqui, sense vergonya.
Que em piqui, no importa l’hora.
Que estic avorrit a casa sol.
|
||||
3. |
El monstre
05:07
|
|||
Vam conèixer el monstre quan érem petits. Parlava amb veu serena del futur. D’un futur proper ple d’oportunitats i felicitat.
Vam portar-lo en braços fins el poble. Els nostres pares se’l van escoltar. Li van obrir les portes, les finestres i el van fer passar repicant les mans.
Va amagar-se sota les rajoles, i a cada esquerda de cada safareig. “M’alimentareu només d’engrunes i jo us faré ric. Immensament rics”
I un nit despertes i et preguntes quants anys fa que que vam conèixer el mostre? Quants any fa que s’alimenta? I no només d’engrunes, ara s’alimenta de països i ciutats i continents!
I si no ha existit mai aquest monstre? I si el mostre viu a dins de mi? Con conviure amb la paradoxa de ser jo mateix el meu enemic?
“Jordi, apaga el llum i torna dins el llit. Torna que si no no puc dormir. Ja et trauràs de sobre els teus fantasmes demà pel matí. Ara torna al llit que no puc dormir.”
|
||||
4. |
Tot l'Univers
04:02
|
|||
Dins una copa de vi, tot l'univers
Sota l'ombra d'uns pins, tot l'univers
A la ginesta que creix al costat del cami hi ha tot l'univers
Entre les banyes d'un brau
Tot l'univers dins un micro processador
A les campanes de bronze de la catedral
Dins la mecànica simple d'un telescopi hi ha tot l'univers
Entre el magnesi i el fosfor, tot l'univers
Tot l'univers contingut al motiu estampat sobre el teu vestit
En el perfecte reflexe de l'ull de vidre d'un gos dissecat
Dins un fascicle perdut de l'enciclopedia d'història naval
Dins cada copa de vi
|
||||
5. |
||||
Cada cançó que heu sentit, cada paraula, es una transfiguració, gairebé un miracle.
I el dia que et trobis cantant pel carrer la melodia que tens dins el cap i et preguntis: "Com arriba una cançó fins a tu?"
Des del fons del meu cor s'escapa i com un ocell perdut enmig del bosc arrenca a volar, tan espantat, fugint ben lluny de la foscor del meu cor fins que et troba i fa un niu als teus cabells (una casa) i t'acompanya xiulant melodies que són tan tristes que t'alegren per dins.
|
If you like Barbacoa, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp